Llegenda del Bruel

S’explica que durant l’edat mitjana, en temps del comte d’Empúries Ponç Hug, va haver-hi, una vegada, una pèssima collita agrícola. El comte, amb un gran sentit de justícia, va manar que se li entregués tot el gra recollit a la vila, per repartir-lo entre tots els seus súbdits, i evitar així la fam entre els més pobres. Un ric home de l’indret, de molta nomenada, va voler fer la llei pel seu cantó, i va agafar tot el blat que va poder arreplegar i el va carregar en una carreta tirada per bous. De Castelló volia anar cap a Roses on l’esperava un vaixell per embarcar ben lluny, però havia d’anar-hi en negra nit per no ser descobert, i havia de travessar la zona dels estanys.

Un bruel

En arribar-hi, els bous van començar a enfonsar-se, i com més descarregava més s’enfonsava en el fang de la maresma, fins que blat, bous, carreta i ric home van desaparèixer engolits pels fangs. Des d’aleshores, del fons de les aigües dels estanys se senten els planys dels bous, com a record de la malifeta. Aquesta mena d’udol de bou, que surt dels estanys, es va deixar de sentir a partir dels anys seixanta en què aquest ocell va desaparèixer, però d’ençà la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà el bruel torna a sentir-se. Gràcies a la protecció, el bitó o bruel torna a criar en aquesta zona i s’ha aconseguit, així, fer reviure la llegenda.

Imatge extreta de Ocell: Bruel
Informació extreta de Fauna: Bitó

Autora: Andrea Gaviria Loy

Conclusión: La meva opinió personal sobre aquesta entrada es que crec que és una informació ben interessant i l'he sabut contrastar bé.